sobre la pell

Ja fa molts dies que pensava en el que guanyen les joies quan se'ls hi posa una pell a sota. Així que em vaig plantejar fer una sessió de fotos, només vaig haver de "demanar-ho". Una de les meves companyes de taller (l'Ana Vivero i els seus tocats) també en volia fer una, així que vam unir esforços i amistats per poder-la tirar endavant. La meva gran amiga Aina Pla Planas en va fer de fotògrafa i ens va cedir l'espai per fer les fotos. Una altra gran amiga, l'Estefania Vaqué, ens va maquillar les precioses  Irene Minovas i Irina Rodríguez que van fer de models; amigues també! No fos cas que fos massa professional tot plegat....
Me n'alegro molt de tenir amigues que els hi agradin els saraus.
Molt contenta del resultat, aquí en teniu un tastet:


 























Inhorgenta 2014






L'experiència d'haver estat en aquesta fira ha sigut un avenç en el meu camí. He tingut la sort de conèixer a l'Ariadna i l'Isabel amb les que he compartit aquest viatge. Em treballat juntes per dissenyar, pensar, organitzar i programar la nostra exposició a l'estand de la fira. Estem molt contentes de quin va ser el resultat final.




Ha estat increible poder mostrar i explicar el meu projecte "La força del vent" a tots aquells que han vingut a l'estand. Veure la reacció de la gent envers el que faig em posa els pèls de punta. Per mi és una mescla entre eufòria, por i adrenalina. Després d'una setmana d'haver-se acabat la fira segueixo contenta, jo i les meves joies em vist món i el món ens ha vist. 
He tornat encara més (si es pot) convençuda del que faig!



La força del vent

Sempre m’he sentit vent. M'atrau  aquest fenomen meteorològic que no té presència visual, que no té forma, que no té lloc i que no saps quan ve però que té una força inabastable.
Per a mi és “l’element” clau. Per a mi és una passió que he treballat i amb qui he intentat dialogar des de l’escultura , buscant referents en els mòbils i les peces eòliques.
No podem veure el vent, però podem veure per on passa, el notem. Podem veure que ens fa moure i aquesta és la meva recerca: crear petites escultures corporals que conversin amb el vent.
Les peces que es mouen amb la força del vent són joies amb vida i els seus engranatges desencallen emocions.
Aquest projecte és una manera de donar-li gràcies al vent i una manera de conversar amb la vida.


The Force of the Wind

I have always felt like wind. I'm attracted to this meteorological phenomenon that has nothing to do with physical presence, which has no form, that has no place and which you never know when it will come, but which has an infinite force.
For me it is the key element. For me it is a passion that I have worked and tried to have a dialogue with in sculpture, looking for examples in mobiles and kinetic pieces.
We can't see the wind, but we can see where it passes, we notice it. We can see that it moves us, and that is my quest: to create small body sculptures that speak with the wind.
The jewellery pieces that move through the force of the wind are pieces with life and their inner workings unlock emotions.
This project is a way of giving thanks to the wind and a way of conversing with life. 
































 
Quina il·lusió veure una peça meva al Shopping del Que Fem de la Vanguardia!

Aventures creatives

A Oslo estem fent  l'Aventures creatives, una publicació bimensual on podreu anar descobrint la xarxa d'artesans, artistes i altres personatges que forma Oslo. La primera publicació està dedicada al món de la joieria, i he tingut l'honor de participar-hi. Podeu trobar un article que parla de mi i un petit video on surto parlant del projecte Joies Eòliques mentres en faig una d'elles.
Espero que us agradi.




Botiga online

A partir d'ara ja podeu comprar les meves joies online.
A través de les pàgines Etsy i ChicPlace trobareu una bona selecció de les meves col.leccions, a part dels tocats de Darabil i de l'Ana Vivero (a la pàgina de ChicPlace).
Espero que us agradi la selecció de clàssics que he fet.
Colgante MandalaPendiente Escamas Cesto
Des d'avui podeu visitar l'Esposició del Jo.Joia, concurs que fa l'Escola de l'Art del Treball cada any, on els guanyadors tenen l'oportunitat de mostrar un projecte personal a l'escola durant tot el mes d'octubre, i de representar l'escola a la fira de joieria Inhorgenta, que es celebra a Munich al febrer.

Els projectes guanyadors d'enguany són: Ciment i sensibilitat d'Isabel Alejo, Naturalment joies d'Ariadna Valls i La força del vent de Maria Ninot.


Jugant amb el vent


Un dels meus últims treballs escultòrics de quan estava fent la carrera de Belles Arts encara em balla pel cap. Sempre m'han fascinat les estructures que es mouen; els engranatges, els moviments cíclics, les coses que es propulsen amb el vent. Em fa recordar que tot està viu, que algo material també pot tenir vida, o si més no donar-la amb un sentiment o idea.
Per mi aquest projecte era jugar amb el vent; construir peces mòbils que poguessin generar moviment, no només físic, si no també visual.
Un petit resum visual del que vaig fer, i que ara reprenc a una dimensió més petita i perfeccionista, la joieria








Avui us ensenyo una petita mostra del que estic fent ara, del que em mou, em motiva i m'emociona.


Gràcies al vent i a la bici de l'Aloma he pogut constatar que no cal bufar per volar!
D'aquí un tres i no res us explico d'on ha sortit tot això.
Fa un mes que vaig acabar un projecte amb l'empresa Fisbein & Fisbein, que es dediquen a la importació i a la venda al major de joies . El turisme és una gran part del seu públic, venen peces a Laie, La pedrera, el Parc Güell... entre d'altres. 
Tot va començar quan em va venir al cap fer peces-record de la ciutat, i vaig començar per la Sagrada Família (imatge superior). Vaig voler donar importància al suport de les arracades, fer entendre que la joia també era com una postal. A partir d'aquí, i de que Fisbein & Fisbein van veure aquestes arracades, vam començar a pensar en treballar plegats; vam arribar a un acord per dissenyar i produir els prototips d'una possible col·lecció basada en Gaudí i Barcelona. Finalment la col·lecció consta de deu parells d'arracades (és la tipologia de joia que més venen en els punts turístics) inspirades en Gaudí i Barcelona. Com ja he dit, vaig fer els prototips, que van viatjar fins a Tailàndia, i allà s'han reproduït a través de motllos i ara ja estan a punt d'arribar a les botigues. També he dibuixat el packagin de casi bé totes les peces, ajudant així a ubicar les peces en l'espai real on es troben. La Pedrera, el Parc Güell i la Sagrada Família és d'on han sortit totes aquestes peces, i us convido a veure-les a les botigues Laie a partir del pròxim mes. Espero que ni que no siguin joies fetes a mà us agradin i en sapigueu valorar la intenció del projecte. Us asseguro que jo n'he après molt.