Un dels meus últims treballs escultòrics de quan estava fent la carrera de Belles Arts encara em balla pel cap. Sempre m'han fascinat les estructures que es mouen; els engranatges, els moviments cíclics, les coses que es propulsen amb el vent. Em fa recordar que tot està viu, que algo material també pot tenir vida, o si més no donar-la amb un sentiment o idea.
Per mi aquest projecte era jugar amb el vent; construir peces mòbils que poguessin generar moviment, no només físic, si no també visual.
Un petit resum visual del que vaig fer, i que ara reprenc a una dimensió més petita i perfeccionista, la joieria
